Dies de queixes al sector educatiu. Reivindicacions que van més enllà del desacord retributiu, perquè hi ha problemes de pes, transcendents, que els docents han volgut exposar als polítics i a l’opinió pública. La protesta causa incomoditats, però hi ha un escàs rebuig social. Els mestres i professors del país (bona part) criden al carrer, tallen carrers i carreteres, s’enfunden samarretes grogues, empaperen les seus del govern amb els cartells de la protesta... i el gruix de la societat no fa soroll: ha acceptat que alcen la veu per algunes causes, pràcticament compartides. Després de quatre dies de vagues territorials, avui arriba la protesta final a Barcelona. Mireu que hi ha problemes al país, però en trobarem pocs de més importants.

L’escola, més enllà de les dades d’estadístiques acadèmiques que fan enrojolar (les notes de conjunt queden lluny dels objectius), no funciona adequadament. I és un dels pilars del nostre sistema. És evident que el que estem aplicant no dona els resultats que esperem, ni en la part d’educació que té a veure amb les matèries que s’expliquen en una aula, ni en la influència que voldríem que tingués l’escola en el futur social i emocional dels nostres fills. Les aules, en aquests moments, és com si fossin una rotonda amb multitud d’accessos que hi aboquen problemes i amb una sola sortida on esperarem que ens tornin els fills sense cap rascada, i això no passa. La rotonda ha estat dissenyada amb un radi massa petit i fer-la funcionar ens aboca a un caos.

Val a dir que la solució no és fàcil ni immediata. Però el que ens toca és fer la gestió dels problemes que hi ha sobre la taula de manera ràpida. A vegades, hi ha elements que tenen una relació directa amb la resolució del problema, tot i que hi tenen una relació de certa llunyania. Per exemple, que Catalunya tingui o no tingui un pressupost de la Generalitat condiciona poder aplicar o no mesures per millorar la situació a les aules del país. Però no entraré a repartir qui té i qui no té raó en aquest tema, que requeriria una altra pinzellada. Constatem, només, que els problemes demanen diners per aplicar els remeis.

Aquest conflicte, la Generalitat el va voler resoldre de manera poc hàbil, explicant un acord parcial amb el sector com si fos l’aprovació de tot el professorat. No només no era un pacte aplicable, sinó que ha fet enfadar la resta d’ensenyants, que té més gruix sindical. Però vaja, després de tants dies de cridar, convindria parlar-ne, seure a taula i compartir diagnòstic i remeis. Uns i altres parlaran del mateix.

© Regió7