El conseller Dalmau i els senglars
Escolto, en una entrevista a «El Matí de Catalunya Ràdio» del passat 12 de març, com el conseller Dalmau defensa, amb motiu de la pesta porcina, que ara s’han de matar senglars «desacomplexadament». «Descacomplexadament», diu? Doncs no sé què caram vol dir amb això, perquè l’any passat ja en van matar uns 70.000 exemplars. Serà potser que no volen reduir-ne la població, sinó eliminar-los a tots tal com exigeix, per exemple, de forma tan vehement el president d’Asaja, alias «L’Exterminador», que desitjaria eliminar tota la fauna salvatge sencera. Em decep profundament que persones del món de les esquerres progressistes com el conseller Dalmau dels qui s’hauria d’esperar una altra mirada sobre aquest tema, si no animalista, sí almenys ecologista, parlin i actuïn igual que els partits de l’extrema dreta tan defensors ells de la caça i dels toros, i, en canvi, tan poc respectuosos amb els animals.
De senglars, sempre se n’han matat, el problema, però és que ara a causa de l’anomenada pesta porcina han tocat els interessos econòmics de les empreses ramaderes tan importants per a l’economia del nostre país. Potser si quan ja fa anys es va començar a percebre la sobrepoblació de senglars, s’hagués actuat amb més diligència emprant altres mesures preventives, a part de la caça, com per exemple l’esterilització ara molt probablement no ens trobaríem així.
Fa uns dies, en el TN Comarques, varen explicar que veterinaris de la Universitat de Bellaterra han descobert una nova vacuna anticonceptiva que actua amb total èxit sobre la població de senglars, ja que aconsegueix esterilitzar les femelles de menys de 6 mesos de per vida. El que és clar, segons els experts, és que amb la caça no n’hi ha prou i que cal emprar altres mesures més ètiques com la vacuna esterilitzadora. La llàstima, però, és que, segons diuen els investigadors, el Govern no està pas per potenciar l’ús de la vacuna, ja que consideren la caça com un mètode més pràctic, barat i senzill.
Respecte a l’anomenada «fauna salvatge» haig de manifestar que durant un bon grapat d’anys vaig tenir cura d’una colònia de gats de la meva localitat, situada a prop del riu en una zona boscosa on era freqüent la presència de senglars, i mai vaig tenir cap problema a causa d’aquests animals, ni quan anava sempre acompanyat amb el meu gos, ni amb els gats de la colònia, ja que quan ens veien, o bé, es quedaven quiets on eren, o bé, marxaven corrent. Els problemes malauradament els vam tenir amb alguns individus d’una altra classe de «fauna salvatge», més perillosa que l’anterior, perquè no respectaven els senyals d’avís de la dita colònia i es comportaven imprudentment deixant que els seus gossos assetgessin els gats que allà hi vivien.
