Algú que s’apropa resignadament a la seixantena, davant d’una cervesa encara escumejant, preguntava al seu company de taula què més li quedava fer a la vida després d’haver consumit els seus anys «productius», ara que els seus fills són grans i les seves escarransides possibilitats econòmiques no li auguren una jubilació plena de viatges excitants a l’altra banda del món. Entre glop i glop d’una cervesa que s’escalfava per l’exasperació amb què el conversador projectava un futur ple d’aspresa, resumia el que valorava com opcions de futur. Perquè ja se sap, raonava amb la mirada perduda a la porta........

© Regió7