Ho pensava un dia d’aquests de Patum: tanta gent, tan atapeïts, tan alegres, fins a tan tard; i pràcticament cap baralla, cap agressió, cap mal rotllo. Potser em traeixen els records, però m’atreveixo a dir que a la Patum de fa trenta anys hi havia més tensió (i hòsties) que no pas ara, i no ho dic només per l’Isanta. I això, fer grans festes populars, al carrer, de franc, amb llibertat, barrejant gent de tota mena, origen i condició, i de forma quasi sempre pacífica i respectuosa, és un tresor que no totes les societats del món poden exhibir.

Pensava, deia, que tenim un país collonut. De fet, ho penso sempre, però encara més en aquesta època de l’any, quan arriba el bon temps, però encara........

© Regió7