El quadre de Pinazo sobre els últims moments de Jaume I, exposat en el Museu de Belles Arts en 2016. / DANIEL TORTAJADA

 «No em toqueu, que sóc del Cèsar». La frase, de l’antiga Roma, podria convenir ací. La mort del rei Jaume és situada a València per la generalitat de les fonts històriques, i així s’ha mantingut secularment. En 1976, quan la ciutat en celebrava el VIIé centenari, no sembla que hi hagués discrepàncies. Ara, en ocasió del 750 aniversari, el lloc de l’òbit ha esdevingut objecte de polèmica, sobrada de passió, en la premsa i en altres fòrums, per part del cronista d’Alzira i arxiver Aurelià Lairón. Per la transcendència d’aquell gran monarca, al que deu el poble valencià la seua existència històrica, els dubtes escampats no poden passar sense aclarir. Cal precisar que a les proves historiogràfiques i documentals que ja vàrem analitzar (’La mort de Jaume I a la ciutat de València’, Levante-EMV, 16-gener-2025), oposen la tradició i el que diuen trellat, raons etèries sense capacitat de contradir la història crítica i fonamentada.

La qüestió té origen en una tradició antiga d’Alzira que sosté que el monarca, arribat malalt des de Xàtiva, on dirigia la campanya contra la revolta mudèjar, i volent traslladar-se a València, hauria desistit, en agreujar-se el seu estat, i moria allí mateix. Dins de la muralla de la vila, un fort edifici arruïnat, que va habitar el rei quan la conquesta d’Alzira en 1242, mostra, pintada modernament al mur exterior, la llegenda «Jaume I va morir en este lloc, el 27 de juliol de 1276»; igualment, davant de l’església de Santa Caterina, un relleu de bronze (1971) evoca la tradició en termes de realitat........

© Levante