Sant Joan Crisòstom, defensor dels pobres. / ED

Aquestes paraules de Sant Joan Crisòstom (que faig meues), són tan actuals hui com ho van ser al segle IV, quan aquest Pare de l’Església d’Orient les digué per denunciar l’excés de luxe i les injustícies dels poderosos de la seua època. Sant Joan Crisòstom continuava encara, així: “Aquesta és la meua obligació i no deixaré d’advertir-vos aquestes coses, tant si obtinc algun resultat, com si no” (Homilia II sobre 1C, nº 5).

Nascut a Antioquia vers el 347, aquest sant doctor és famós per la seua eloqüència i la seua oratòria (brillant i combativa) i per això les seues homilies, valentes i audaces i la denúncia a la manera de viure de la classe alta del seu temps, li van causar molts enemics i fins i tot l’exili.

Davant les injustícies dels poderosos, Crisòstom, que veia insuficient l’almoina per acabar amb la pobresa, demanà (per tal de restaurar la dignitat dels més pobres), crear una nova estructura i un nou model de societat, perquè tothom gaudira dels mateixos drets. Crisòstom deia: “No donar als pobres els béns propis, és cometre una rapinya amb ells i atemptar a la seua vida”. Per això l’oratòria i la denúncia valenta de Crisòstom, són les que haurien de tindre hui els nostres bisbes, per fer possible una Església de frontera (com volia el papa........

© Levante