Míriam no em toquis!
Me n’he sortit. Anem a les urnes! La meva és l’al·leluia d’una dona enfurismada. Potser temuda massa poc. Sigui com sigui, tinc per missió política qüestionar, i erosionar, la prepotència del Gran Mascle Hispà. O millor dit, Ibèric. Les dones del maresme barceloní, en llarga quarantena llarga, no estem per brocs. ¿Ha intuït qui sóc? Portaveu (i de propina portaulls) d’uns junts per Catalonia, i de qui afluixi la mosca. Jo no em caso amb ningú. Com sona. Waterloo enllà. A hores d’ara, potser vostè no m’hagi identificat del tot. Li posaré unes quantes pistes fàcils. D’acord? Per tant,........
