Acabe eth mes de mai; en encastre dera lengua occitana en Catalonha a estat eth mes de Enric Garriga Trullols. È participat en diuèrsi actes d’omenatge e m’a interessat fòrça de veir qu’es idees de Garriga genèren debat. È parlat dera sua concepcion dera lengua estandard, dera unitat dera lengua e ua joena interlocutora m’a interpellat entà comentar que non comprenie qu’era defensa des peculiaritats lingüistiques pròpies d’Aran podessen generar un conflicte damb era existéncia der occitan estandard, ne qu’era defensa d’aguesti posicionaments auesse de provocar trincaments e negacions absolutistes dera ideologia der aute. Ditz era interlocutora, qu’ei aranesa, qu’era ena escòla li digueren qu’era sua lengua ei era occitana e que non a auut cap de problèma entà expressar-se en aranés. Ei dehòra dera escòla que se cree eth problèma.

Li expliqui qu’aguesti debats pera lengua acaben produïnt er aflorament d’actituds primàries.

Un aute interlocutor, damb formacion en filologia, qüestione que i a ua manca de coeréncia e un excés de posicionaments ena definicion dera varianta aranesa, que s’an generat contradiccions e un excés d’interpretacions que qüestionen eth trabalh des institucions. Li respongui qu’es........

© La Mañana