El 14 d’abril del 2011 -avui fa 15 anys- ens va dir adéu l’entranyable músic lleidatà Damià Sans, activista cultural i líder del grup Ambaparà. El cantant i guitarrista va caure desplomat a la cinquena cançó del concert que la banda estava oferint al Jardí Clos. Tot i ser traslladat ràpidament en ambulància a l’hospital, tots els intents van ser en va per salvar la vida del compositor.

Damià Sans només tenia 49 anys i unes ganes boges per viure, com ho demostrava amb els molts projectes que s’emportava entre mans. Amb Ambaparà havia publicat l’àlbum ‘In-Signes’ i estava preparant el segon, ‘Songs & Signes’, a més de col·laborar amb infinitat de propostes creatives.

Era fill d’Ivars de Noguera i després d’haver estat 18 anys al capdavant d’un espai infantil va decidir tornar a la música, passió que no havia abandonat mai. D’aquesta manera es presentava al novembre del 2006 quan va decidir adaptar a format de grup el seu projecte com a cantautor.

Així va néixer Ambaparà, una banda de rumba que a la primavera següent ja destacava per la seva singular i pionera proposta d’incorporar la llengua de signes a les seves actuacions en viu, funció encomanada a la corista Merche Chacón. Exercia d’educador a Prosec, va ser impulsor de l’Associació de Músics i de la plataforma ‘La música és viu, en viu’, una iniciatica amb què va demostrar a aquesta desagraïda ciutat que es podien fer activitats musicals al carrer sense pertorbar res.

Molts artistes asseguren en vida que els agradaria morir a l’escenari, però quan això passa, ningú no ho voldria. Damià ‘Ambaparà’ Sans segueix molt present, per sempre… Oh yeah!

© La Mañana