Vista des del Pont Nou. / G. Jaén

No hi ha edifici, construcció o espai urbà de cap ciutat o territori humanitzat que no tinga al darrere un repertori més o menys memorable d’encerts, errades, il·lusions o fracassos protagonitzades pels grups humans que els feren possibles. Més encara quan es tracta de ponts, l’obra pública per excel·lència, tant per la dificultat constructiva com per la utilitat que reporta a la població. En l’antiga Roma, el Pontifex Maximum, el «Gran Constructor de Ponts», un títol que ostentaren Juli Cèsar i August, era el cap religiós de l’estat; de la Roma antiga passà als papes que, com a caps de l’Església Catòlica Apostòlica Romana, són Summe Pontífex.

Cintra sense l’armadura d’acer. / G. Alemañ

Lluny de tan il·lustres precedents, la passera del Mercat d’Elx sobre el riu Vinalopó -com tots els altres ponts de la ciutat-, malgrat ser una obra deslluïda, esdevingué d’immediat una fita urbana de primer ordre, tant per les característiques figuratives com per la centralitat. Es tracta d’un pont de promoció municipal projectat pels enginyers de camins José Pagès i Fernando García, iniciat el juliol del 1989 i inaugurat el 6 d’abril del 1990 per l’alcalde Manolo Rodríguez, efemèride que encara es pot llegir en la banda de ponent, mercè a la placa de bronze que hi ficàrem commemorant l’esdeveniment (a Manolo li agradaven aquests romanços, i als que l’acompanyàvem en l’alcaldia, també) i que no arrabassà el seu successor en el càrrec. La gestació de l’obra, naturalment, és prou anterior: es remunta als primers anys huitanta. Encara que no tinc a l’abast dades escrites (al contrari de l’Ajuntament Nou no tingué polèmica i les referencies als diaris són escasses), diria que la idea sorgí dels cervells pensants del Municipi (Oficina Tècnica i Regidoria d’Urbanisme) a principi del 1983, quan Paco Millán, malgrat els problemes que havia tingut en el PSOE local amb l’enderroc subreptici de la Casa de Gómez (1982), seguí sent regidor........

© Información