Recepta de cuina catalana. / CAN JERONI

Les novel·les del guàrdia civil Ramon Molins, personatge creat per l’Octavi Dalmau, ens ajuden a conèixer el rerefons de la societat alt-empordanesa de les dècades dels anys 1940 i 1950. La prosa narrativa dels set títols apareguts fins ara són rics en lèxic dialectal; una propina afegida és el seu interès a revifar receptes de cuina que lliguen amb el context del moment en què tenen lloc les diferents intrigues. Això forma part de la millor tradició de maridatge literari entre el gènere noir i la gastronomia. A tall d’exemples, recordem els plats descrits per Vázquez Montalbán en les novel·les del detectiu Pepe Carvalho, o les del comissari Guido Brunetti de l’autora nord-americana Donna Leon, ambientades a Venècia.

En Ramon Molins solter era un home de vida que practicava una cuina frugal: sopa lleugera, palpís a la brasa, bocins de fetge amb julivert, llesques de pa amb oli i vinagre, alguna rosta a la paella (Nèmesi, p.83). Convivint amb la Sió (la seva xicota-promesa-costella) degustarà per sopar unes galeres amb pèsols per llepar-se els dits: "Primer he sofregit les galeres i amb el mateix oli he fet un sofregit de ceba i una poca tomata. Un ros de farina, un vas d’aigua, i els pèsols" (Nèmesi, p. 198). Encara a la mateixa novel·la, al cafè Espanya del Port de la Selva, es fa inventari d’àpats mariners pantagruèlics: calamarsons amb ceba, caragolins al vapor, rogers fregits, sèpia amb ceba, calamars amb salsa picants, anxoves amanides amb oli i molt de pebre acabat de........

© Empordà