Carles Puigdemont, durant la seva compareixença a Waterloo.Carles Puigdemont, aquest dimarts durant la seva compareixença a Waterloo. | NICOLAS TUCAT / AFP

El dijous 1 d’octubre Puigdemont ja sabia que tenia l’amnistia a la butxaca. I, no obstant, va decidir trencar el quasi-pacte que tenia amb el Govern central i votar contra el decret dels desnonaments. Col·locava així Pedro Sánchez en una situació impossible. Si fins i tot amb la indignació social pel desnonament de Maricarmen –i l’amnistia– Junts votava contra el primer decret de l’habitatge (el segon era pur teatre per acontentar Sumar), quedava clar que el president, molt debilitat per Ceuta, no podria aprovar res al Congrés. Només tenia dues opcions: una cruel i sorollosa asfíxia, o convocar eleccions.

Sánchez –optimista impenitent– havia cregut que, amb l’amnistia, Puigdemont seria menys ferotge i ell podria acabar la legislatura. Però no ha sigut així. ¿Per què Puigdemont va prendre aquesta decisió? Primer, perquè el seu objectiu és tornar a liderar el gran partit de Catalunya, com correspon al legítim president. Però........

© Empordà