Igual que els grecs en la batalla contra els perses el 480 aC, els bombers que combaten les flames a l’illa de Salamina són els soldats que protegeixen la nostra civilització, l’última línia de defensa entre la vida i la devastació. Els bombers. Els nostres també, que van frenar el primer gran incendi abans no devorés les Gavarres senceres. I els d’Andalusia, i Castella i Lleó, i França, i Bèlgica, i els que en el dia d’ahir van acudir a apagar les flames de la FNAC a Barcelona... A vegades deixant-hi literalment la pell, perquè ja n’hi ha més d’un, de mort, en les tasques d’extinció, el darrer, un militar de l’UME que ha tingut un accident amb el seu camió. Ara és l’hora d’unir esforços –entre territoris, entre persones– per superar l’infernal estiu que patim, però quan s’apaguin les flames i arribi la tardor el debat pendent caldrà encendre’l. Sobre quins recursos destinem als equips d’extinció, quines condicions laborals tenen els nostres soldats de Salamina i com ho podem reforçar, tot plegat. Perquè amb el canvi climàtic, les severes calorades i les teies a punt de cremar que són els boscos, cal replantejar-se l’ordre de prioritats de les administracions públiques. Catalunya ha estat sempre capdavantera en la........

© El Punt Avui