A ca l’Oleguer, el porc es matava cap al mes de febrer. És una casa de pagès de Sant Martí de Centelles, a tocar dels contraforts de la carena on s’encimbella el castell. Una d’aquelles masies “esmaltades de llum”, que Santiago Rusiñol el 1882 descrivia des del cim del castell. Hi vivia la germana petita de l’àvia, la Maria, una dona petita i esvelta que controlava amb destresa tots els oficis del món rural on una dona del seu temps, filla de les penúries i desgràcies de la Guerra Civil, podia participar. L’àvia Teresa, que tot i viure a poble també havia heretat moltes d’aquelles manyes, sempre hi era convidada amb l’avi i els seus dos nets. Era un dia de retrobament familiar que l’àvia esperava ansiosament cada any, i del qual també acabava traient un paquetet amb la botifarra d’ous que ens menjaríem pel dijous llarder, alguna peça de carn noble que guisaria i, sobretot, un trosset de cansalada grassa que untaria sobre una llesca de pa els dies que no tenia gaire gana a l’hora de sopar.

De bon matí, i ben abrigats, ens dirigíem a la masia per viure tot un ritual, que començava amb........

© El Punt Avui