Hem passat de l’Oh! Europa i el referent en què ens volíem emmirallar a l’Ai! Europa, que no sembla creure’s ni els propis tractats que la defineixen. La mateixa Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, s’ha fet un embolic aquesta setmana amb els valors fundacionals de la UE. Si els 27 no es posen d’acord sobre la guerra de l’Iran, o el que sigui, que ho diguin i ho afrontin. Però que ens estalviïn de veure competir els líders de la nostra Europa compartida per guanyar el relat diari de la batalla mediàtica.

Entre tanta cacofonia, però, sempre hi ha un bri d’esperança. Tinc la sensació que una de les poques institucions que es creuen això d’Europa és el Tribunal de Justícia, o si més no sembla que ho intenta. Hi he pensat recordant la sentència sobre la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí i el que s’hi diu sobre l’estàndard d’imparcialitat que s’ha d’exigir a una institució (i val per a totes, no només el Parlament Europeu). Aquesta setmana una altra sentència reconeix els drets d’una ciutadana búlgara a ser reconeguda com a dona, després d’un procés de canvi de gènere que havia iniciat a Itàlia, per les autoritats del seu país, que s’hi havien negat. El dret a la lliure circulació que regeix a la UE –aquest suposat espai únic– seria paper mullat si Bulgària no respectés el que li reconeix Itàlia. Estaria bé que entre tant de reglament, normatives i directrius no perdéssim de vista allò que és fonamental.

I com a colofó Sánchez i les seves coses, un apartat singular d’aquesta peculiar Europa. Si la setmana passada rescatava el lema del 2003 del “No a la guerra”, i no dic que li faltessin raons però sí coherència política, ara ja ha trobat un substitut amb l’anunci de la plataforma Hodio per mesurar l’odi a les xarxes socials. No sé si la solució és quantificar i analitzar quant d’odi es vessa a les xarxes i fer-ne un rànquing públic. A mi el que em venen ganes de fer és demanar una vegada per totes, com cantava l’Aretha Franklin un llunyà 1967, una mica de respecte! Com a dona, com a ciutadana i com a persona.

© El Punt Avui