Pactes de supervivència, cortines de fum
Per evitar males interpretacions, hi ha articles que cal començar-los amb una declaració de principis. I, en el d’avui, els meus punts de partida són aquests. Un: estic a favor de l’existència d’una línia ferroviària orbital que uneixi la segona corona metropolitana sense passar per Barcelona. Encara m’hauria agradat més que la proposta partís dels estudis necessaris, econòmics, d’usuaris i ambientals per evitar futurs fracassos. O que ,com que és un projecte a llarg termini, hagués estat resultat d’un pacte de país, no només entre dos partits, i que tingués el vistiplau dels qui l’hauran de pagar. Dos: també estic molt d’acord amb disposar d’una Agència Tributària Catalana per recaptar tots els impostos dels catalans. Més encara: que paral·lelament es desballesti la de l’Estat per evitar duplicar despeses i que, és clar, els impostos es quedin tots al país. Tres: en l’entretant, estic a favor d’assegurar que les promeses d’inversions públiques de l’Estat es compleixin en la seva totalitat. I si fos possible, que es fes com a Madrid, que se solen passar del pressupost. Quatre: estic a favor que als òrgans de gestió........
