El regne oblidat: cap a una nova ètica micològica
La tardor a Catalunya es defineix per la “fal·lera boletaire”. Aquesta passió desmesurada, marcada sovint per la competició i l’exhibició de grans cistellades, omple els boscos de milers de recol·lectors. Tanmateix, darrere d’aquesta febre s’amaga una realitat preocupant. En el context de canvi climàtic i massificació humana, el regne dels fongs afronta amenaces severes que van més enllà de la simple durada de les temporades. El veritable repte no és regular els cistells que ens emportem a casa, sinó encetar, de manera urgent, una autèntica política de conservació per a un tàxon històricament oblidat.
La relació amb els bolets, malgrat la tradició, ha estat purament extractiva. Mentre que disposem de lleis de caça, pesca fluvial i catàlegs de flora amenaçada, els fongs romanen en un buit legal conceptual. S’ha estès la falsa percepció, mal entesa, que com que el bolet és el fruit i el miceli resta sota terra, el recurs és inesgotable. Alguns experts assenyalen que els fongs són els........
