En un dels supermercats de la regió de Brussel·les situat en una zona amb forta presència de diplomàtics i perfils similars –naturalment, doncs, dotat d’un celler extraordinari–, el client hi trobarà just a l’entrada una gran promoció de vins de taula amb un rètol que diu: “Côtes Catalanes 2024”. És una de les indicacions geogràfiques protegides (IGP) que hi ha a la Catalunya del Nord, i que permet que els seus productes gaudeixin d’un segell de qualitat, igual que al sud de les Alberes. Els vins catalans han anat guanyant en prestigi i qualitat, i també han anat agafant quota de mercat, però l’assignatura pendent continua essent a casa nostra mateix. En la majoria de països productors de vi, els seus ciutadans en són els primers consumidors i coneixedors, els millors prescriptors. Això és perfectament compatible amb el consum dels excel·lents vins que es fan arreu del món, però l’esforç que fan els nostres productors ha de tenir el reconeixement dels qui, ben mirat, en som els primers beneficiats. Tenim al nostre abast vins locals, que recullen tradicions ancestrals i uneixen generacions de pagesos i viticultors. I que ens parlen de Catalunya a nosaltres, però també al món sencer. Perquè una etiqueta que digui “Côtes Catalanes” és fàcilment identificable per un d’aquests expats despistats que entri a un supermercat del centre d’Europa.

© El Punt Avui