Espelmes i silenci. Ni música ni sermons. L’entitat Catalonia Sacra va tornar a obrir esglésies catalanes a la nit, només amb la llum dels ciris, per consentir que curiosos i devots poguessin entrar als temples en horari nocturn, que no és ni de bon tros el mateix que fer-ho de dia. Perquè la interioritat –i ja no diguem la mística– reclama foscor i poca llum, i no es pot donar només amb la claror de fluorescents. El poeta Rainer Maria Rilke vinculava les esglésies antigues al “silenci pacient dels segles”, definint els antics temples com a llocs que saben de pregària i d’espera.

al ‘Diccionari de la llengua catalana’ de l’Institut d’Estudis Catalans, si hi busques la paraula església, n’exhibeix quatre exemples: “església militant”, conjunt de fidels vivents; “església purgant”, les ànimes del purgatori (no especifica, el diccionari, que aquests fidels no són vivents); “església primitiva”, dels apòstols, i “església triomfant”, de les ànimes del paradís. I defineix església com a edifici consagrat al culte. I així és. Però el culte és reduccionista, perquè a una església........

© El Punt Avui