La petició del trasllat temporal del Guernica de Picasso al País Basc amb motiu del 90è aniversari del bombardeig sobre la ciutat durant la Guerra Civil és una prova més de com Madrid, com a concepte de nació espanyola, xucla tot allò que considera que li pertany per dret de conquesta, com ja va dir Torrente Ballester a Salamanca per defensar que d’allà no es movia ni un paper cap a Catalunya. Ahir, el PNB va tornar a insistir a demanar aquest gest al govern espanyol sobretot després d’escoltar les surrealistes –ja que parlem de pintura– paraules del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, remarcant que l’obra no es pot moure, agafem-nos fort, perquè els “informes tècnics” ho desaconsellen. “La meva obligació és preservar aquest valuosíssim patrimoni, els informes tècnics desaconsellen rotundament el seu trasllat.”

Ep, aquest és el mateix senyor, el mateix ministre i el mateix líder de l’esquerra progressista catalana que fins ara no ha mogut ni un dels seus preuats dits perquè els “informes tècnics” que des de fa anys aconsellen que no es moguin les obres de Sixena que hi ha al MNAC es tinguin finalment en compte en el litigi contra l’Aragó. El doctor en història de l’art Albert Velasco va admetre ahir a la SER que és tot un risc moure el Guernica. “Ara bé, la situació de les pintures de Sixena és infinitament pitjor, 100 vegades pitjor.” “El ministeri –hi va afegir– ha fet un paper galdós, amb tot plegat. I aquesta medalla, la portarà penjada el ministre Urtasun i la portarà penjada també la seva mà dreta, Jordi Martí Grau, el secretari d’estat de Cultura, que són les dues persones que han bloquejat la intervenció de l’Institut del Patrimoni Cultural en el conflicte.” Abans d’Urtasun, ja havia intervingut en el debat sobre el Guernica Isabel Díaz Ayuso, disposada a encadenar-se al Museu Reina Sofia perquè els bascos no hi vagin de matinada a robar el quadre.

El PNB assenyala que qualsevol problema tècnic es podria resoldre amb bona voluntat, però del barco de Chanquete no nos moverán és la resposta oficial d’un polític, Urtasun, que es fa dir federalista però que es nega a ni tan sols estudiar la més mínima viabilitat de moure una obra que ja ha viatjat per mig món. Des del 1937, que es va veure per primer cop a l’Exposició Universal de París, ha passat per una dotzena de països.

Sobre el ministre i l’artefacte que és Sumar, que en prenguin nota tots els que s’hi voldrien associar, començant per Gabriel Rufián, que aspira que aquest senyor faci pinya amb Bildu. Què en deu pensar, el partit basc, que el Guernica estigui precisament en un museu que fa honor a una reina d’Espanya?

El mateix Picasso va advertir que el quadre, que va fer enviar ell personalment a Nova York durant el seu exili, no podia tornar a l’Estat espanyol fins que el feixisme fos derrotat i hi tornés la legalitat republicana. El pintor va morir el 1973 –ahir va fer 53 anys– i no va poder assistir als tripijocs dels monàrquics i els franquistes amb allò que en van dir la Transició. Són els mateixos que van fer valer el contracte de compra del quadre del govern republicà per tornar la pintura a l’Espanya monàrquica. El 1992 Felipe González ja es va negar a exhibir-lo a Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics. De fet, l’endemà de la inauguració, oh, sorpresa!, va aparèixer al Museu Reina Sofia. Tampoc el Guggenheim ha aconseguit exhibir-lo mai. Sempre, és clar, els “informes tècnics” com a excusa.

© El Punt Avui