El tiroteig nostre de cada dia
Si des d’un mitjà d’informació quan té lloc un crim algú diu “això aviat no serà notícia”, malament rai, sobretot quan parlem de successos com el que va tenir lloc ahir a plena llum del dia a Barcelona. En un horari en què el centre de la capital bull, deu minuts abans de les 10 del matí, vam assistir a una execució gairebé sumària. I no, com dèiem, en un indret qualsevol. Molt a prop d’una comissaria de la Policía Nacional, l’assassí no va tenir cap obstacle de seguretat en una ciutat blindada per la visita del papa per cometre el crim. Tampoc va preocupar-se per la possibilitat de ser observat per nombrosos testimonis, fotografiat per tota mena de càmeres de seguretat o per ser perseguit per qualsevol agent en una ciutat on les mesures de seguretat eren més estrictes que mai. Simplement, com si fos un Xacal de baixa estofa, va complir presumptament una missió personal o que algú li hauria encarregat. Segons fonts citades per l’ACN, el pistoler va tenir la sang freda de deixar l’arma amagada a prop de l’escenari del crim i continuar amb el seu........
