S’atrapa abans un mentider que un coix i, a Donald Trump, ja fa anys que el món el té calat. Amb tot, quan dilluns va assegurar a la CBS que la guerra amb l’Iran estava “pràcticament acabada”, molts, començant per això que en diuen els mercats, se’l van creure. No només això. Fins i tot va fer baixar el preu del barril de petroli. Va avisar, a més, que ho tenia tot preparat per prendre el control de l’estret d’Ormuz. Per unes hores Occident va respirar alleujat sense tenir en compte que el president dels EUA estava, un altre cop, fantasiejant. L’objectiu de l’Iran és portar el barril Brent a un preu insostenible per a l’economia mundial, també a la Xina: els 200 dòlars.

Els fets de moment li van a favor. Tres dies després no només estem pitjor que a l’inici de la guerra, sinó que la tempesta perfecta que alguns van pronosticar segueix el seu camí inexorable, sobretot a l’estret d’Ormuz, on els EUA estan molt lluny de controlar el trànsit de vaixells. Tres embarcacions que s’han atrevit a passar ja han rebut l’impacte de projectils. Els iranians amenacen de col·locar mines a l’aigua per on passa, o més aviat on passava, una cinquena part del petroli mundial del golf Pèrsic. L’Iran, doncs, ha aconseguit frenar el trànsit marítim i fer que la invasió al seu territori sigui ara un conflicte d’abast mundial. Tampoc calia ser un geni per endevinar cap on anirien les coses. El resultat de les accions militars d’Israel i els EUA van portar ahir l’Agència Internacional de l’Energia, que agrupa els 32 principals països industrialitzats del món, a obrir l’aixeta de les reserves estratègiques de petroli per frenar l’escalada de preus. L’Estat espanyol va ser un dels membres que va acordar posar en el mercat fins a 400 milions de barrils de petroli emmagatzemats en els seus dipòsits d’emergència en les pròximes setmanes. La decisió es pren per evitar que el preu continuï escalant, però en cap cas, avisen els analistes, servirà per rebaixar el preu.

En aquesta guerra no només menteixen els EUA, la Guàrdia Revolucionària de l’Iran també ho fa. Tot el que pot i més. Després de dir que el nou líder suprem del país, Mojtaba Khamenei, estava sa i estalvi, ahir l’ambaixador iranià a Xipre va revelar que va resultar ferit en el mateix atac en què va morir el seu pare, Ali Khamenei. “He sentit que va ser ferit a les cames, a la mà i al braç, crec que és a l’hospital”, va admetre el diplomàtic, que també donava per fet que no creu que estigui en condicions per a un discurs. Així s’entén que, mentre Teheran s’omple de les seves imatges, cap ciutadà del país encara hagi pogut sentir ni una paraula seva.

A Europa la mentida té una altra forma. L’engany propi. Fer veure que dius una cosa per dir la contrària o desmentir paraules pròpies amb idees similars. Tots depenen, al capdavall, del petroli i del gas que ve del golf Pèrsic però al mateix temps no poden enfurismar Trump, que té les claus de l’OTAN. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, per moltes giragonses dialèctiques que fes ahir, ho té clar. Mana la Casa Blanca. Qui més s’hi resisteix de moment és Pedro Sánchez. Però Trump ja el va tornar a amenaçar ahir amb un embargament comercial. Tot i que probablement no tindria les eines legals per fer-ho, ja ha demostrat prèviament que és capaç de fer això i molt més. I que vigili el president espanyol perquè ara, més que mai, la dependència energètica dels EUA és gairebé total.

© El Punt Avui