Mes de març i encara no s’han aprovat els pressupostos que es creia que tindrien llum verda a principi d’any. Es pot mirar com una oportunitat per seguir negociant entre els partits de la investidura i aprovar-los el mes de juny o el juliol, i també es pot mirar com un fracàs de la política catalana. A darrera hora, el govern i Esquerra han cedit. No hi ha pressupostos, ni tampoc un avançament electoral. Un fet que ha deixat alleugerit tot l’arc parlamentari. Llevat de l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols, ningú vol eleccions catalanes en aquests moments. Els partits s’estan endreçant per a més endavant. Tampoc està prevista cap qüestió de confiança que vagi més enllà de les sessions de control parlamentari a l’executiu. Pot haver-hi remodelació de govern perquè, amb col·lapse o sense, hi ha conselleries que pengen d’un fil.

Hi haurà un suplement de crèdit de més de 5.000 milions d’euros –el pressupost es de 9.000. Servirà per tapar forats, fer front a infraestructures urgents i pagar nòmines de servidors públics. Fins i tot hi haurà diners suficients per a la despesa que genera fer política al Parlament i organismes derivats. En aquest sentit, la ciutadania pot estar tranquil·la. Més inquietud desperta que no hi hagi uns pressupostos adaptats a la situació actual de conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà. El suplement de crèdit haurà d’adaptar-ho dia a dia.

El president Illa nota més que mai que té 42 diputats. La dificultat que suposa governar en minoria. En la investidura –8 d’agost del 2024–, no es podia imaginar que ni deixant-s’hi la samarreta hauria de retirar els pressupostos i haver de cedir davant ERC i davant Sánchez. No l’ha ajudat amb l’IRPF perquè prefereix no molestar Andalusia, que aviat tindrà les seves eleccions. Veurem si decantem per l’oportunitat o pel fracàs.

© El Punt Avui