menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

Gir presidencial a Xile, un altre avís

13 0
10.03.2026

Xile oficialitzarà demà el relleu a la presidència, amb l’inquietant retorn del pinochetisme al Palau de La Moneda trenta-cinc anys després del final de la dictadura. Amb José Antonio Kast, guanyador de les eleccions del desembre, torna la pitjor dreta, la que avala Pinochet i blanqueja els seus crims i la que s’alinea ara amb l’il·liberalisme de Trump. El país s’incorpora, d’aquesta manera, a l’onada reaccionària que, sota diferents particularitats, avança per l’Amèrica Llatina. Una deriva autoritària en paral·lel a la nova croada imperialista llançada pels EUA per convertir tota l’Amèrica Llatina en un immens protectorat. L’administració de Trump hi ha intervingut interferint en processos electorals (Argentina, Bolívia), segrestant el president (Veneçuela) o amenaçant d’enderrocar règims (Cuba), amb l’objectiu últim d’emmotllar la regió als seus interessos i d’allunyar la Xina del que Washington ha considerat històricament el seu “pati del darrere” o zona d’influència exclusiva.

El fet que Kast prengui el relleu a un govern d’esquerres –el que ha liderat Gabriel Boric– afegeix encara més dramatisme al gir xilè. Al president sortint, que va arribar al poder a cavall de les protestes socials del 2019, li ha faltat convicció i fermesa per aplicar els canvis estructurals que reclamava la societat xilena i modernitzar la seva Constitució. L’alternança –principi democràtic bàsic– obre una etapa d’incertesa a Xile, amb l’arribada d’una dreta radical com la que encarna Kast, que dinamita el consens fonamental al país de repudiació de la dictadura. Les lliçons d’aquest brusc canvi de rumb són aplicables també a Europa. Les esquerres haurien de prendre bona nota del cas xilè i adonar-se que no n’hi ha prou apel·lant a la memòria històrica per mobilitzar l’electorat, i més tenint en compte com es difumina el record de la dictadura amb la incorporació de noves generacions de votants. Si l’esquerra no connecta amb les angoixes dels ciutadans, si no respon a les seves necessitats, si no ataca d’arrel la desigualtat i treballa per una autèntica millora de les condicions de vida de la població, les portes del poder continuaran obertes de bat a bat a l’extrema dreta.


© El Punt Avui