El gaudi de l’idiota no és un insult, és un concepte que apareix en l’obra de Jacques Lacan per referir-se a una forma de satisfacció desconnectada de la relació amb els altres. Lacan pren el concepte de la tradició grega, el significat de la qual no és el de ximple o ignorant, sinó que es refereix a una persona que no crea vincle social i roman aferrada a un gaudi autosuficient no mediat per la paraula.

Les connotacions de gaudi que es troben en l’obra de Sigmund Freud i de Jacques Lacan són riques i complexes. No pretenc explicar-les aquí, però cal assenyalar que tots dos fan la distinció entre el gaudi i el plaer. Mentre que el plaer busca reduir la tensió pulsional, és a dir, instintiva, i mantenir l’equilibri, el gaudi és compulsiu i busca satisfer la pulsió ignorant els límits.

En el gaudi de l’idiota, igual que en el gaudi de Donald Trump, no hi ha relació, no existeixen altres amb qui vincular-se. L’altre sempre apareix com un obstacle i, per això mateix, es desconeix l’exercici de la intersubjectivitat a través del qual els subjectes s’enllacen........

© El Punt Avui