L’admirat doctor Scòpius explicava l’altre dia l’alegria d’un amic que ha aconseguit el títol de periodista. “El meu amic fa més de mitja dotzena d’anys que es guanya la vida com a periodista i, segurament per les obligacions d’aquesta tasca, n’ha trigat prop de vuit a acabar la carrera”.

Això del carnet de periodista és un cas com un cabàs. Ja no sé quants anys fa que sense carnet no es pot “començar” a fer periodisme… però resulta que a Madrid hi ha una comissió que ha estudiat els casos de gent que ha estat exercint el periodisme sense carnet professional: i aquesta comissió examinà més de tres-centes peticions! I n’ha aprovades gairebé dues-centes! Entre els qui feien de periodista sense........

© El Punt Avui