L’endemà que surti publicat aquest article, començarà la visita del papa a Catalunya. I és un bon moment per recordar les complexes relacions de la jerarquia religiosa catalana i espanyola amb el fet plurinacional. I també la prudència de les postures vaticanes, fins a la inacció, que han tingut davant la marginació de les nacions sense estat i les llengües minoritzades. Per desgràcia, queden massa lluny els temps esperançadors del Vaticà II i del compromís de la Conferència de la Tarraconense, amb la identitat nacional catalana i el dret a decidir.

En moments de trasbals demogràfic a Catalunya i de multiplicació d’ofertes religioses fruit de les migracions, és més exigible que mai el compromís de l’Església catòlica amb la gent que necessita suport per a la seva emancipació. I que aquesta contempli totes les dimensions humanes, des de la social a la cultural. Segons una resolució aprovada al Parlament ja fa més de 20 anys, s’instava els clergats de totes les confessions a treballar per a la incorporació social i cultural dels seus feligresos a la comunitat nacional catalana. No crec que des de........

© El Punt Avui