Sabien que el règim no estava per orgues i que reprimia amb mà de ferro qualsevol manifestació que qüestionés el franquisme. Alguns, enxampats en activitats clandestines, eren interrogats a la llòbrega comissaria de Via Laietana de Barcelona; els més desafortunats passaven davant dels temibles germans Creix, Antoni Juan i Vicente Juan, que no tenien manies a l’hora d’intimidar i atemorir els detinguts. Bona part dels arrestats eren reclosos a la presó Model, condemnats a complir la sentència que els imposava el Tribunal d’Ordre Públic (TOP). Però també sabien que, en alguns casos, la sentència podia ser la pena de mort, com va passar el 1974, quan van executar Salvador Puig Antich i Heinz Ches, i que només dos mesos abans de la mort de Franco van afusellar tres membres del FRAP —Xosé Humberto Baena, José Luis Sánchez-Bravo i Ramón García Sanz— i dos membres d’ETA —Jon Paredes Manot, Txiki, i........

© El Punt Avui