L’oposició a l’Ajuntament de Ripoll continua donant senyals de desorientació i de poca coordinació. Tot semblava indicar que tots els partits votarien contra el pressupost municipal i tornarien a forçar Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana (AC), a sotmetre’s a una moció de confiança. Però, al ple de dijous passat, les coses van anar molt diferents. El regidor de Som-hi Ripoll-IdR hi va votar a favor i els dos regidors del PSC es van abstenir, amb la qual cosa es va produir un empat de set vots a favor (AC més IdR) i set en contra (Junts, ERC i la CUP), i l’alcaldessa va poder desfer l’empat gràcies al vot de qualitat.

Sense l’abstenció dels dos regidors del PSC, el pressupost hauria embarrancat i Orriols hauria hagut de tornar a demanar la confiança del consistori, com va passar l’any passat, i, com era previsible, no l’hauria obtinguda. Tanmateix, també era previsible que els regidors de l’oposició no s’haurien posat d’acord per consensuar un candidat i presentar una moció de censura, tal com ja va passar l’any passat. I, com també va succeir aleshores, Sílvia Orriols hauria tornat a salvar els pressupostos, perquè la llei determina que, després de la moció de confiança perduda, si no es presenta una moció de censura, els comptes queden aprovats de forma automàtica.

L’abstenció dels dos regidors del PSC va tenir repercussions immediates en la direcció del partit, que va cridar-los a capítol. Posteriorment, ells mateixos van emetre un comunicat en què admetien que abstenir-se havia estat un error, tot i que ho van justificar manifestant que ho van fer “per tal d’evitar un nou circ polític i mediàtic a Ripoll”.

La desunió entre els partits de l’oposició de Ripoll és notòria: si els socialistes no s’haguessin abstingut, ho hauria fet ERC, tal com va insinuar la seva portaveu. És a dir, se saben incapaços de plantejar una majoria alternativa i, per això, fan “de la necessitat virtut”: si no s’absté un, ho farà l’altre. La qüestió és evitar el mal tràngol de negociar una candidatura conjunta i assumir el govern, com van intentar fer immediatament després de les eleccions, que ja es va veure que no hi havia el consens necessari.

En permetre aprovar els pressupostos per la via ràpida, s’han estalviat el circ polític i mediàtic que s’ha viscut en altres moments a l’Ajuntament, però han tornat a demostrar la seva incapacitat per articular una majoria de govern alternativa. No es tracta de fer un cordó sanitari a AC –que en tantes ocasions s’ha argumentat com a mesura per combatre els plantejaments racistes que defensa el grup de Sílvia Orriols–, sinó de posar en pràctica els principis polítics dels partits de l’oposició. Però fins ara han demostrat que no són capaços de posar-se d’acord, segurament per por que un govern heterogeni fracassés i els perjudiqués electoralment.

L’actitud dels regidors socialistes xoca amb els principis que defensa el PSC, de la mateixa manera que també hauria estat criticable que hagués fet el mateix ERC. I, en el cas de Junts, que han censurat l’abstenció socialista, tampoc no és que hagin fet gairebé res des de les eleccions fins ara per vertebrar una majoria alternativa de govern.

S’han estalviat el circ, però han posat un pont de plata a l’alcaldessa per transitar cap a una nova victòria en les pròximes eleccions, i en aquesta ocasió ho farà amb més contundència que el 2023. Segurament, la victòria serà per mèrits propis i per demèrit dels partits de l’oposició, perquè s’han limitat a rabiar en lloc de treballar per una alternativa.

© El Punt Avui