Entre la guerra de les enquestes i els moviments dels candidats

Dos ciutadans al carrer s’adrecen a Joaquim Nadal, alcalde de Girona d’abril del 1979 a gener del 2002 i conseller de la Generalitat dels presidents Maragall i Montilla del 2003 al 2010 i del president Aragonès del 2002 al 2024. Aquí els veïns li parlen en qualitat d’alcalde que va canviar Girona i que ja serà sempre l’alcalde Nadal. “El que hauria de fer és presentar-se a les eleccions com a alcalde de Girona”, li diuen. Ho va escoltar un amic periodista i li ho vam treure a la tertúlia de Girona FM on van coincidir Nadal, Salvador Garcia-Arbós i Jordi Xargayó. “No”, va ser la seva resposta. Però després, punyetero i ràpid de reflexos com és, va deixar anar: “Potser si tingués deu anys menys m’ho pensaria.” Quim Nadal està bé, jo diria que molt bé, però ja n’ha fet 78, d’anys. I, va continuar fent-se una pregunta: “I per qui m’hauria de presentar?” Gran pregunta. És evident que té molt clar que no es tornarà a presentar, tot i que l’afalaga que contínuament el recordin pel carrer per les moltes coses bones que va fer. “Si em presentés ara mateix seria un error, perquè només podria decebre expectatives.” Era una tertúlia i va ser un divertimento, però és evident que a un any de les eleccions municipals tothom es pregunta què pot passar a la ciutat de Girona. Així com ja se sap que el nou i jove alcalde d’Olot, Agustí Arbós, de 31 anys, serà cap de cartell pel seu partit, que Jordi Masquef intentarà revalidar la seva majoria absoluta a Figueres amb una llista potent i que Miquel Noguer es pensa si tornar-hi a Banyoles, on guanya però necessita la majoria absoluta, la situació a Girona és força més complicada. Pels tres partits que formen part del govern municipal, pels que estan a l’oposició i pels que no hi són i volen entrar-hi.

Escriure a una setmana de la publicació és arriscar-se a equivocar-se molt i molt perquè tot és molt canviant. Però com que trobes gent pel carrer que pregunta, el que es pot assegurar és que ningú no té clar gaire res. Circulen enquestes i ja se sap que les enquestes marquen tendències però que a vegades les carrega el diable i l’espifien de manera estrepitosa. En el que tots els analistes o els que passen per ser-ho coincideixen és que hi haurà una atomització del vot i que és clau saber qui serà el cap de cartell del PSC a Girona per fer pronòstics. I, m’informen fonts generalment dedicades a la manipulació estadística, que no doni res per fet, ni tan sols el trencament d’alguna aliança esperada o l’aparició d’alguna força que no se l’espera, al marge d’Aliança Catalana, de la qual tothom parla. Si fem una repassada se sap que Marc Puigtió serà el cap de llista dels republicans i s’ha de veure el pes que tindran a la candidatura les sigles d’ERC i les de Moviment Gironí. Aquestes enquestes de què escrivia no són excessivament optimistes per a l’exalcalde de Sant Julià de Ramis. Ell sí que n’és, d’optimista, i parla de creixement de regidors. Veurem què fa el PP de Jaume Veray, que està fent feina. Mentrestant, el partit verd se suposa que es presentarà amb els mateixos arguments del mandat per millorar la vida dels ciutadans: foto del rei i pantalles al carrer per veure la selecció, l’espanyola, és clar. Junts ja ha anunciat que Gemma Geis repetirà com a candidata i es coneixen els moviments de les darreres setmanes amb relació a Carles Ribas, que caldrà veure com evolucionen. Guanyem Girona ja ha anunciat que Lluc Salellas repetirà i de fet el veurem voltant per tots els racons de la ciutat. I queda el PSC. Si esperen que els digui què farà Sílvia Paneque, els puc assegurar que no en tinc ni idea. Si escric que serà candidata com ella desitja, em podria equivocar i si asseguro que no ho serà, també. Potser no ho saben ni al mateix partit.

Queda Aliança Catalana. Els diaris de la competència van avançar el nom de Marc Villafañe, a qui no tinc el gust de conèixer, però sí alguns dels seus negocis. L’anunci va causar sensació, almenys entre la fauna periodística, i abans de fer privades les seves xarxes socials, van circular unes fotos espectaculars del seu musculós tors. M’informa una amiga periodista que va ser Míster Girona fa gairebé dues dècades. També han circulat altres noms de la llista, com la dona que és la delegada del partit o un mestre conegut de Twitter. Però en realitat caldrà esperar per veure què fan i com ho fan. Per l’esquerra, el món dels........

© El Punt Avui