Isabel Oliva i Prat: la senzillesa i el prodigi d’una veu

Aquesta definició no és meva, sinó de la poeta i escriptora Rosa Font, que la fa servir per titular el pròleg de Vinc de molt lluny, l’antologia poètica que Trípode Editorial acaba de publicar d’Isabel Oliva i Prat, la nostra poeta centenària que, amb 101 anys, va presidir la presentació del llibre que va omplir l’Espai Cívic Mercadal de Girona, que porta el nom de l’Isabel des de fa cinc anys. En van fer la presentació Rosa Font Massot i Montse Maestre Casadesús, la poeta que ha fet la selecció i que signa l’epíleg d’aquesta obra que reuneix 127 versos d’Isabel Oliva i Prat. “Vinc de molt lluny, d’un passat remot i camino encara –fugitiu del temps–. Vinc d’un lloc antic on habita l’oblit i soc tan a prop i tan distant alhora, em sento transeünt, pròfug i estrany i tinc la sensació d’haver perdut les claus de casa.” Aquest text figura a la contraportada d’aquesta acurada antologia d’una dona que ha aconseguit que “la senzillesa, el detallisme, l’alè de veritat” planin sobre els seus versos “i ens desperten l’esperit com si fossin les ales d’un àngel”, altra vegada en paraules de Rosa Font, que en el pròleg comença preguntant-se: “Què ho fa que la senzillesa implacable d’una veu se’ns clavi ben endins i fins ens esquinci l’ànima?”. Montse Maestre, responsable de l’edició literària d’aquesta antologia, dona una resposta al seu epíleg del dia que la va conèixer, al Port de la Selva: “No l’havia llegida mai, no l’havia escoltada mai, però des de les primeres paraules que va dirigir, senzilla i divertida, a un públic amatent, no he pogut ni deixar de llegir-la ni deixar d’escoltar-la”. La Montse ens recorda que la Isabel encara viu a la planta baixa de la casa del carrer Eiximenis que va aixecar Enric Oliva, el seu pare, i evoca la petita Isabel sortint de l’escola de Doña Carmen per anar a casa a tocar el piano i “qui ho sap, per escriure el seu primer poema”. L’escola de Doña Carmen Auguet, ara coneguda com a Eiximenis, davant dels pisos de l’Ave Maria, a pocs metres de la plaça del Mercadal on es recorda la figura de Dàrius Rahola, que ella va conèixer i tractar, ja que la impremta de L’Autonomista estava ben a prop, al carrer de la Premsa, tot i que en contra del que pensava molta gent, el nom del carrer no tenia res a veure amb L’Autonomista sinó amb un antic taller amb una premsa on es premsaven les bresques, com va escriure el doctor Jaume Marquès i va recollir l’arxiver Ramon Alberch a la sèrie Els carrers de Girona que va publicar Punt Diari.

Isabel Oliva i Prat (Girona, 1924) va començar a publicar els seus poemes quan es va jubilar, després d’haver exercit de mestra, entre d’altres llocs onze anys a l’escola Font de la Pólvora. Va guanyar el seu primer premi de poesia l’any 2000, el Terra de Fang de Deltebre, amb el poema Laberint de Dèdal, i va publicar Jardí retrobat, la seva opera prima el 2002, a punt de fer 78 anys. I ja no ha deixat d’escriure, amb setze llibres publicats. L’Isabel va estudiar magisteri i música i a Ària per a una sola corda (Pagès Editors, 2011) escrivia sobre la música i en memòria del seu pare i del seu oncle, músics gironins dels anys vint del segle passat. Ha rebut molts premis i reconeixements, més de vint, entre els quals el premi Benet Ribas 2015, dins dels premis Recull de Blanes, i la concessió del premi de normalització lingüística de l’Ateneu d’Acció Cultural, l’ADAC de Girona.

L’acte de presentació del llibre va ser molt lluït i a més de Rosa Font i Montse Maestre, hi van participar el cantautor Quim Gavarres, que va musicar poemes........

© El Punt Avui