Quaranta anys del millor restaurant del món, el Celler

Com que aquest 2026 tothom en parlarà, i molt, m’avanço. Aquest estiu, no saben exactament el dia de juliol, farà quaranta anys que va obrir El Celler de Can Roca. Va ser un bon any per als restaurants a Girona. Van obrir també el Massana d’en Pere Massana, amb estrella Michelin, i El Balcó, que no en té però que és una garantia per menjar bé bona carn amb talls a l’argentina. I El Celler de Can Roca. Tres estrelles Michelin i, segons The Restaurant Magazine, millor restaurant del món el 2013 i el 2015 i sempre entre els cinc primers des del 2009, fins que van arribar a la llista dels Millors dels Millors i van deixar de competir per mantenir-se al cim de la memòria culinària de milers i milers de persones. Tinc memòria del Celler des de poques setmanes després d’obrir, quan encara la feina principal d’en Joan i en Josep Roca era a Can Roca, el restaurant que els pares havien obert el 1967 i on pencaven de valent els caps de setmana. Després, els van deixar el local del cantó, el Celler, perquè els nens, que havien estudiat a l’Escola d’Hostaleria de Girona, se la juguessin amb un negoci propi però sempre poguessin tornar al restaurant i el bar familiar on servien calamars a la romana, canelons i guisats diversos. Però en Joan i en Josep, que havien passat per cuines d’estrelles Michelin i trepitjat sales dels estrellats francesos, sabien el que volien. En Joan a la cuina, en Josep a la sala. I en Jordi, ben petit, voltant per allà. Quan recordo que els primers anys hi anava a menjar molts cops cada mes, la gent et mira com dient: “Què diu, aquest?” Però era així. Sense trucar. Allà vam acabar d’aprendre a menjar. Ells els diumenges treballaven al restaurant familiar i diuen que els primers dies van fer algun zero. La història diu que el primer client va ser Quim Nadal, alcalde de Girona i propagandista del fantàstic restaurant. Jo hi vaig anar amb l’amic periodista Joan Roca Costa, client habitual amb els seus pares de Can Roca. I ens en vam enamorar. Hi vaig portar molts amics, un dels quals ara és un dels crítics més prestigiosos del país, en Salvador Garcia-Arbós, que s’ha fet gran amic dels germans Roca.

Tal dia com avui del 1995, nou anys després d’obrir, el Celler va aconseguir la seva primera i somniada estrella Michelin. El 2002 va arribar la segona i el 2009, ja amb el nou local prop de l’original, la tercera. Les meves visiten s’han espaiat i sí, ara cal trucar, i un any abans. Però l’esperit del Celler, els dels tres Germans Roca, continua viu per aconseguir que el Celler continuï essent el projecte més definitiu però mai acabat dels germans Roca. Són com una taula de tres potes, de les que mai trontollen. Autenticitat, audàcia, generositat i hospitalitat continuen essent les claus de l’èxit. Ara, a més de Can Roca i el Celler, gestionen projectes de botànica, l’hort de Mas Marroch; el projecte La Masia d’Innovació i Creativitat; un projecte de sostenibilitat, Roca Recicla; el Paratge Esperit Roca; la Destil·leria; Roca Events; el bar i la botiga de Casa Cacao; Rocambolesc, amb seus a Girona, Barcelona, Madrid, Houston i València; el Vii Tapes i platillos, l’Espai Mas Marroch, en reconstrucció; els hotels Casa Cacao i Esperit Roca; el restaurants Fontané, Normal, The Macallan Time Spririt i, és clar, El Celler de Can Roca. El Celler de Can Roca, CCR, és Cuina, Consciència i Reflexió. Res no passa perquè sí a la cuina del Celler, explica Salvador Garcia-Arbós. I han deixat per escrit la seva filosofia i la seva feina en diversos llibres que, com els del seu amic Ferran Adrià, ja són patrimoni de la cuina mundial. Ho tenim al costat de casa i per això a vegades no ho sabem valorar. El Celler, que té anys de vida al davant, i continuïtat assegurada al darrere, amb els fills dels fundadors, farà 40 anys i cal felicitar-los.........

© El Punt Avui