Dimecres, 25 de febrer

El 23-F a Girona: “Joaquim, no correrá la sangre”

El mateix dia que el govern de Pedro Sánchez desclassifica els papers dels 23-F, els del cop d’estat del 1981 que va fer perillar la incipient democràcia a l’Estat i que realment va servir perquè el rei Joan Carles passés per defensor de la democràcia i consolidés la monarquia, mor Antonio Tejero Molina, la cara del cop d’estat, condemnat a trenta anys de reclusió dels quals només en va complir quinze i no precisament com un pobre lladregot tancat a la presó. La imatge del tinent coronel pistola en mà, el “se sienten, coño” i els trets de metralleta al Congrés han passat a la història. Es va tenir clar que els serveis d’intel·ligència estaven al cas del cop i que, a la seva manera, el van controlar i reconduir cap a on volien. I de fet el cop no va ser tan fallit i va portar a limitar el que havia de ser l’estat de les autonomies. Va ser un cop de timó –Tarradellas dixit– i, quan va fracassar, el rei va reunir les principals forces al Congrés, però no CiU i el PNB. Després, va venir la Loapa. I amb la victòria del PSOE Narcís Serra va fer feina com a ministre de Defensa.

S’ha parlat molt de la desclassificació dels papers del 23-F. Ha estat una presa de pèl. No hi ha tota la informació, que ja va ser depurada al seu moment i per tant aquest gest del govern Sánchez ha servit per al que ha servit, per desviar l’atenció d’altres coses. De fet els que l’han investigat diuen que van tenir accés a molts més papers dels que ara s’han publicat. El més important ha estat saber que la dona de Tejero titllés de “tonto” el seu marit i digués que ja l’havien enredat com sempre i que el deixarien tirat.

Però crec que cal deixar clar que aquell dia molta gent es va espantar molt. I n’hi havia per estar-hi. Mesos o anys després van circular llistes de les persones que havien de ser neutralitzades a Girona, amb noms molt coneguts i que per tant havia apuntat algú que vivia a la ciutat. Neutralitzar volia dir pelar-les, potser. O sigui, que poca broma. Aquell 23-F, la nit i el matí del 24 fins a l’alliberament dels diputats retinguts al Congrés, molta gent va passar por. Partits d’esquerres i sindicats van carregar els seus arxius i alguns d’ells van dormir a la Catalunya del Nord. Algun dirigent va dormir a Perpinyà aquella nit. D’altres van estar al peu del despatx a risc de no saber què passaria. Joaquim Nadal, que encara no feia dos anys que era alcalde, feia classes a la universitat, a l’antic seminari, i se’n va assabentar al mateix temps que Modest Prats, que no donava crèdit al que passava. La gent se’n va assabentar per Ràdio Girona perquè la SER era l’única que donava en directe la votació per escollir president Leopoldo Calvo Sotelo. Va ser Rafael Luis Díaz el que va retransmetre el cop en directe fins que una amenaça de mort el va silenciar. El que va permetre la imatge visual, potent i definitiva del cop, va ser la decisió del tècnic de TVE Pedro Francisco Martín, de deixar la línia oberta i permetre que el senyal de ràdio i televisió quedés actiu. Però aquella imatge no va ser emesa fins l’endemà i la ràdio va administrar la informació. O sigui, que els gironins que van escoltar el cop d’estat en directe, van quedar després amb música primer i música militar després, com també va fer TVE ocupada per l’Exèrcit.

Joaquim Nadal se’n va anar a l’Ajuntament i al despatx d’alcaldia es van reunir molts dels regidors de totes les forces polítiques. Preocupació i por. Nadal coneixia bé l’exili republicà i en algun moment es va veure seguint el camí del 39 cap a la frontera. Anys després reconeixia que s’ho va........

© El Punt Avui