Traduït al llenguatge de l’àvia Neus, l’animadversió és aquella situació en què s’ha sentit que el motor picava de bieles tan bon punt s’ha girat la clau per arrencar-lo. Quan t’instal·les en l’animadversió no hi ha lloc ni espai per a cap tipus de complicitat, s’està negat per a la més mínima empatia i es tenen moltes ganes de martiritzar amb llargues sessions de joc ras i cossa al fetge. L’animadversió puja molts de replans a l’escala i adquireix un estatus especial quan es posa la guilla a vigilar les gallines. En les relacions Catalunya-Espanya la guilla que vigila les gallines és una constant sobre la qual algun dia es farà un tractat. Potser per això no ha escandalitzat més del compte que l’inspector Álvaro Ibáñez declarés el matí de dimecres que ell sentia animadversió per la família Pujol, que ho mig rectifiqués en una nova declaració a la tarda i que mantingui que és capaç d’investigar i fer informes amb professionalitat malgrat l’animadversió que pugui sentir per algú, en aquest cas la família Pujol. Segons el diccionari l’animadversió es sinònim d’enemistat, aversió, esquírria, odi, tírria, mania, antipatia, animositat, ressentiment i malvolença. Ja ho veuen, tot d’emocions i sentiments imprescindibles per a informes professionals i objectius. Segur que t’hi surten quan els has de fer d’algú amb qui estàs enemistat i a qui tens aversió, esquírria, odi, tírria, mania, antipatia, animositat, ressentiment i malvolença.

© El Punt Avui