No és llenguatge masclista. O sí. Però l’àvia Neus en deia així quan un la feia molt grossa, descarada i vergonyant com la que estan fent. “S’ha de tenir pebrots!”, deia. I hi posava un deix de força vocal que deixava ben clar que no era cap felicitació i que tenia tot el que havia de tenir de recriminació. L’expressió tenia una variant que s’usava quan l’interfecte era present a la conversa i podia prendre nota que el pollastre anava per a ell. “Quins pebrots que tens!”, li deia en aquests casos, amb un deix vocal encara més pronunciat, perquè li quedés ben clar que se’l renyava amb ganes. Ara els pebrots no es porten. Sents més vegades parlar que s’han passat pobles. “S’ha passat un poble”, es diu. O dos, o cent. L’àvia Neus per dir el mateix deia, com ja he dit, que s’havia de tenir pebrots. I és ben segur que això és el que hauria dit al llegir l’informe que va publicar dilluns l’Institut Internacional d’Estocolm de Recerques per la Pau (Sipri). Espanya, l’any 2025, ha incrementat la despesa militar en un 50%, la va fer arribar fins als 34.265 milions, i ha estat la primera vegada que la partida dedicada a armament a Espanya supera el 2% del PIB i arriba al 2,1%. S’ha de tenir pebrots, molts pebrots, perquè l’aparell propagandístic (que també paguem nosaltres) presenti Pedro Sánchez com el líder de la pau que aturarà els homes de la guerra, Trump i Netanyahu. Un 50% més de despesa militar en un any! Pau i pebrots!

© El Punt Avui