La cursa per la transparència accelera i a les iniciatives oficials s’afegeixen accions particulars. S’han creat tres cercadors amb IA de contractes i subvencions públiques. I han arribat amb polèmica. Sobretot l’anomenat “menjòmetre”, una plataforma que creua dades de subvencions i contractes i que ha generat animadversions i defenses acèrrimes. Veurem. Deixem que s’estovi la novetat. Pel que fa als mitjans de comunicació, món que em toca i conec, torno a la columna del 23 febrer Tan senzill que seria. L’administració que rep una factura d’un mitjà l’envia a un registre únic que ho manté tot sumat, actualitzat i transparent, i s’ha acabat tanta beneiteria sobre el finançament dels mitjans, les directrius europees i el fang. Facturació vol dir tot diner públic i tot concepte: publicitat, subvencions, subscripcions, esdeveniments, patrocinis, aniversaris, esmorzars i altres galindaines. I he dit administració, que inclou empreses, patronats i envelats de l’anxova diversos on decideixen, nomenen responsables i treballen amb diner públic. També detalls com ara tertúlies, presentacions i d’altres que s’encarreguen a periodistes d’uns mitjans més que d’altres i que els permet una millor situació retributiva. Si, a més, els mitjans que opten a diner públic presenten memòria al registre el dia que toca, no cal res més. És la transparència total. La IA ens dona ràtios per facturació, treballador i exemplar comparats. Un geni de “menjòmetre”!

© El Punt Avui