L’extrema dreta ha irromput amb força en l’escenari polític espanyol. I no té traces de ser una moda temporal com ho va ser Ciudadanos o com ho poden acabar essent Podemos i les seves derivades. Vox ha penetrat al moll de l’os de la societat, condiciona governs i, sobretot, gestiona part de l’agenda política. Però el fenomen no s’explica només pels seus propis mèrits –o demèrits–, ni tampoc per una suposada composició social procliu al populisme. En part, s’alimenta de la utilitat que genera entre els seus adversaris. Vox no és només un enemic ideològic: s’ha convertit en una coartada estructural. Un instrument que permet endreçar el tauler, disciplinar l’esquerra i blindar l’hegemonia del PSOE dins del bloc progressista.

La seqüència és mecànica. Cada ascens electoral de Vox activa la mateixa resposta emocional: alarma democràtica, crida a files i apel·lació al vot útil. I en aquest clima d’excepcionalitat permanent, el debat polític es redueix a una disjuntiva infantil: o nosaltres o el caos. El PSOE no necessita convèncer, només recordar què hi ha a l’altra banda del mirall. La por........

© El Punt Avui