Prudenci Bertrana va viure més de trenta anys a Barcelona, però s’hi va acabar enyorant tant de Girona, o d’allò que somiava quan era a Girona, que sovint es passa per alt com un apèndix menor, una claudicació, un exili decrèpit del qual no hagués quedat sinó l’abric pollós amb què el descriu Josep Pla. Salvatgí i amarg com es pinta en els més de dos mil articles que va escriure als........

© El Punt Avui