En una llista de 99 citacions per a una Ars poetica, Vicenç Pagès Jordà hi recollia l’exhortació de Nabòbov als seus alumnes: “Acaricieu els detalls.” És la més curta de les frases del receptari, a la qual seguia, en brevetat, una altra de Pasolini: “Il resto è arida pietà”, que sembla la rèplica de l’anterior. L’afició de Vicenç Pagès a les llistes és prou coneguda, com també la seva cultura lectora i la sornegueria empordanesa, que consistia no només a enumerar 99 citacions, per exemple, tot i que el més normal, ja que hi era, hauria estat arribar a cent, sinó també a desplegar una erudició desbordant amb la claredat, persuasió i lleugeresa d’una conversa de cafè, recollint el proverbi, que també cita, segons el qual “les aigües tranquil·les són profundes”. A La carícia dels detalls, on s’han reunit 76 de les 186 crítiques de llibres que va publicar a la revista L’Avenç entre el 2006 i el 2022, hi ha el Vicenç Pagès més feliç. Primer, perquè tenia via lliure per parlar de les obres que volgués, la majoria traduccions al català, i amb una extensió que no havia tingut en cap altre mitjà (7.500 caràcters donen per a un esborrany que puguis anar corregint fins a desentranyar allò que realment penses, com deia Bioy Casares en una altra citació). Segon, perquè a diferència de l’etapa d’estudiant, quan el preocupava “no saber trobar als llibres allò que m’havien dit que hi havia”, podia donar curs a les seves intuïcions, com ara que hi ha novel·les que descarrilen a la pàgina 287 (“els finals estan sobrevalorats”, li havia sentit dir), o que l’important no és la trama, sinó la sintaxi, el ritme, la frase. Els detalls.

© El Punt Avui