I tan feliços com som
Fa molt de temps que em costa entendre el meu país actual, tret que ens amagui una gran sorpresa i que, d’un dia per l’altre, de sobte, es tornin a omplir els carrers per reivindicar els nostres drets.
No entenc com és que, sent els segons creadors de riquesa de l’Estat, ens deixem espoliar cada dia. No entenc com és que aquesta banda de polítics actuals, una gran majoria, són tan condescendents amb qui ens enganya, amb qui ens promet coses que sap, d’antuvi, que no està disposat a complir. No entenc com és que la gran majoria d’aquesta classe política gestiona una decadència que ja ningú pot justificar ni tapar perquè supura per totes bandes. No entenc que encara ens diguin que som una potència econòmica i en presumeixin en els viatges que fan a l’estranger. No entenc que ningú de la classe política no s’atreveixi a dir fort i clar que cada dia estem més despullats, i que ens........
