Trobo que no hem celebrat prou l’aparició de l’informe Fènix. El text, signat per una colla de coneguts economistes, diu que tenim un problema greu amb el model econòmic. Per la via d’identificar els sectors qualificats de subvencionats (indústria càrnia, turisme, riders), els autors qüestionen una màxima econòmica que veu tothom excepte (la majoria d)els economistes. És a dir, que els beneficis d’uns sectors es realitzen a costa del benestar d’uns altres. En altres paraules, que el teu creixement pot ser el meu cost. I reblen: cal garantir una economia que generi salaris dignes. Els sectors que fan més mal que bé a la societat han de desaparèixer. Déu-n’hi-do.

I és que, efectivament, garantir uns salaris mínims pot ser una via per ajudar l’economia. A l’Estat espanyol, l’actualització del salari mínim de l’any 2019 al 2025 (demencial! horrorosa! un tret al peu!) ha estat compatible amb el fet d’esdevenir el model econòmic per a tota l’Europa occidental. Quina ironia. Tanmateix, tal com diu l’informe, no tot creixement és bo. Posem-hi uns exemples: no és el mateix si un milionari de Matadepera........

© El Punt Avui