La història del món és un torcebraç entre la tendència humana a la cooperació i la intervenció agressiva de l’imperialisme. L’esclavatge mateix mostra un primer episodi cruel que trenca la cooperació que ha anat permetent l’avanç humà i imposa el pillatge i la submissió.

D’aleshores ençà tots els règims polítics i tots els sistemes econòmics es poden entendre més clarament a través d’aquest prisma fonamental. La lluita de classes mateixa, motor de la història en les anàlisis materialistes, es veu travessada per l’agressió imperialista dels grans estats. Els avanços socials del món occidental no haurien estat els mateixos sense els processos de pillatge econòmic exercits arreu. L’agressió dels estats imperialistes ha marcat la vida de la humanitat llançant a la misèria pobles sencers, destruint les seves economies i anorreant les seves cultures i llengües, un procés que s’ha combatut parcialment mitjançant lluites d’alliberament que han triomfat, en un cert nombre de casos, al llarg del segle passat.

Però la majoria dels pobles i........

© El Punt Avui