Per moltes vegades que celebrem el 8 de març, cal insistir. Encara que ens diguin pesades, cal fer memòria històrica. El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, és una jornada de reivindicació i lluita pels drets de les dones, perquè, sí, sota aquesta aparença de societat igualitària, hi ha fets que demostren la desigualtat persistent.

La desigualtat salarial entre homes i dones arrossega segles d’història. Ja el 1857, les treballadores tèxtils de Nova York es van declarar en vaga per reclamar els seus drets: cobraven un 70% menys que els homes pel mateix treball i treballaven fins a dotze hores diàries. Mig segle més tard, el 1908, unes 40.000 dones costureres industrials van tornar a protestar. En una de les fàbriques, la Cotton Textile Factory, els patrons van tancar les portes i un incendi va matar més de 120 dones. Aquestes protestes històriques han quedat marcades en la memòria col·lectiva com un crit de lluita: “Igual treball, igual salari.” Tot i els avenços, la bretxa salarial continua sent una realitat. Segons l’Eurostat (2023), les dones cobren de mitjana un 13% menys que els homes a la UE. A........

© El Punt Avui