L'utillatge rutinari de l'Assemblea General de les Nacions Unides no canvia gaire amb els anys ni varien les lamentacions sobre la deixadesa del sistema internacional. Després es diu que si l'ONU no existís, caldria inventar-la. Ni pau perpètua ni guerra permanent, ni final de la història: després de mil tractats i treves, la manera d'entendre el món que va tenir Hobbes és més ajustada que la que va propugnar Kant. És així l'ordre global d'ara mateix: discursos kantians i propensió hobessiana.

Un savi va dir que les Nacions Unides encarnen perfectament de manera institucional la paradoxa tràgica del nostre temps: s'han fet indispensables abans d'arribar a ser efectives. Com més se'ls necessita, més acusen una fatiga estructural. Any rere any, des del faristol de........

© El Periódico (CAT)