Les bones idees i les males intencions. O, potser, les bones idees i les males gestions. O les precipitacions. O els motius erronis que les motiven. Dit altrament, hi ha una enorme diferència entre una bona idea i el moment, els motius i les maneres en què es desenvolupa, i aquesta diferència marca la bondat o maldat del projecte final. Aquesta simbiosi entre la idea i les seves contingències és especialment sensible quan es tracta de la res publica, sobretot en la concepció de res populi que Ciceró va donar-li. De la cosa pública a la cosa del poble, concebut a la manera en què ho defineix el gran filòsof, "un estat només és legítim si es basa en el consens sobre el dret i el benefici comú".

Però quan el benefici propi força els tempus i els paràmetres d’actuació, acostuma a ser el benefici comú qui paga les conseqüències. Aquest és el punt crític on se situen moltes de les iniciatives que Pedro Sánchez ha encapçalat, sobretot les més cridaneres i polèmiques. Està tan capficat en la supervivència del poder que tot ho supedita al tactisme més primari, sense tenir........

© El Periódico (CAT)