Els tirans no són els pares
Espanya batega a ritme de telesèries infectes, que tothom comenta però que ningú es mira, per sort de la salut del país. Els llançaments literaris ni tan sols arriben a aquest grau de promoció, i per això l’economia va vent en popa sense contaminació literària. En virtut d’algun subproducte videogràfic que no és procedent esmentar, ara toca parlotejar de manera epidèrmica sobre el La, la, la de 1968. Per sort per al rejoveniment nacional, la majoria d’anàlisis de la cançó sorgeixen de persones que no hi........
© El Periódico (CAT)
