Les guerres d’Ucraïna i l’Iran són la prova més evident que l’ordre geopolític multilateral nascut el 1945, que ens ha donat 80 anys de pau i prosperitat, està fent les últimes alenades, com ja va intuir Kissinger abans de morir el 2023. Fa anys que la Xina i Rússia miren de destruir-lo perquè diuen que afavoreix l’hegemonia dels EUA amb un repartiment de poder i unes regles que ja no es corresponen amb el món actual, menys homogeni que el de 1945 quan les Nacions Unides només tenien 53 membres, mentre que avui en tenen 193 de les més variades procedències culturals. La reunió de Tianjin de l’Organització de Cooperació de Shanghai, el setembre passat, no ha deixat dubtes sobre aquesta voluntat de canvi, que Donald Trump impulsa quan pensa que també als Estats Units els perjudica l’ordre internacional que va ajudar a crear i a mantenir.

Lech Walesa va dir que amb un aquari es pot fer una sopa de peix però no al revés, i això és el que passa quan es vol acabar amb un món sense saber gaire bé amb quin repartiment de poder i amb quines regles reemplaçar-lo.

Una dotzena de característiques defineixen, a parer meu, el món que........

© El Periódico (CAT)