Ceuta ha marcat l’estiu. És el gran problema de Sánchez. I d’Espanya. El teló de fons és molt complex, però el pecat mortal del president és haver deixat que Ceuta sigui un polvorí. El Govern no podia anar-se’n de vacances. L’estat d’alarma sempre és factible, almenys per al Consell de Ministres.

¿No es podia decretar abans el comandament únic i prendre les urgents mesures de suport econòmic? Ha sigut una colossal insensatesa deixar els 80.000 ceutins amb una ciutat ocupada per 8.000 immigrants (pel que sembla, 2.000 menors), amb la lògica irritació, la por dels invasors, la vida paralitzada i una angoixa creixent davant el futur. ¿El Marroc podia, al final, empassar-se Ceuta? Poc probable, excepte per als que durant tot el juliol –i encara avui– han patit un malson que els trastoca el dia a dia i tots els plans.

¿Per què aquesta deixadesa que havia de portar el president Vivas a l’exasperació, quan el Govern no feia gestos visibles d’existència? ¿Bolaños és el ministre totterreny, però Sánchez acumula tot el poder i no hi ha un vicepresident que no........

© El Periódico (CAT)