L’agost ha sigut Ceuta. I no veiem coses rellevants. El Marroc té un rei preconstitucional, legitimat per l’èxit econòmic (davant Algèria) i el nacionalisme. Per al seu nacionalisme, Ceuta hauria de ser el Marroc. És a l’Àfrica, i fins i tot Anglaterra va haver de cedir Hong Kong a la Xina. Una altra cosa és que hagi d’empassar-se que, almenys a curt termini, les coses són com són. Espanya és Espanya. I Europa.

Ens convé tenir les millors relacions (i també a ells amb nosaltres) perquè ens beneficia a tots dos. A més, una altra Marxa Verda seria la gran catàstrofe. Els necessitem no només per blindar el mur de Ceuta i Melilla, també pel terrorisme. I la seva relació amb Amèrica (no només Trump) i Israel, en el marc dels Acords d’Abraham, ha revaloritzat el seu estatus mundial.

El 2021, amb la gran allau de nens, ja vam pagar el suport al Front Polisario. Per als joves marroquins –i subsaharians– arribar a Espanya és una aspiració a viure millor. Cal tenir-ho en compte. Potser per tot això Sánchez va canviar respecte al Sàhara. Amb realisme,........

© El Periódico (CAT)