El 2024, abans de les eleccions catalanes, el candidat Salvador Illa va demanar el vot en una conferència pública. Dos anys després, per explicar-se a fons, ha tornat a la litúrgia de la conferència. Al mateix lloc. I va sorprendre. Ho va fer més com a president que com a cap de Govern. I és que a Catalunya –a diferència d’Espanya– té les dues funcions. Per això va parlar pensant més en el futur a mitjà termini que en el present immediat. Com a responsable de l’Executiu ja afrontarà en pocs dies el debat de política general del Parlament.

El president va dir estar satisfet. Després d’espinoses negociacions va aconseguir un pacte gens fàcil (ERC és independentista i els comuns tendeixen a l’utopisme) i va ser investit. I dos anys després, amb el mateix consens, ha aconseguit el pressupost màxim de la Generalitat que li permetria acabar la legislatura (2028). Estabilitat amb pactes treballats dia a dia. Per convicció –més que per necessitat– creu que el pacte i el consens són imprescindibles per a un país molt plural, amb vuit grups parlamentaris.

Creu........

© El Periódico (CAT)